Els habitatges que es venen i es lloguen a les grans ciutats tenen més de mig segle d’antiguitat
El parc d’habitatges en venda a Espanya té una antiguitat mitjana de 45 anys, mentre que el parc d’habitatges de lloguer és un any més jove, amb una mitjana de 44 anys, segons un estudi publicat per Idealista.
Tot i això, les diferències d’antiguitat entre les capitals de província són notables, tant en el cas dels habitatges en venda com dels de lloguer. En el mercat de compravenda, la ciutat amb els habitatges més antics és Barcelona, ja que els immobles actualment disponibles al mercat tenen una antiguitat mitjana de 69 anys. La segueixen tres ciutats del nord: Pamplona (64 anys), Sant Sebastià (60 anys) i Bilbao (54 anys). A continuació se situa Madrid, on els habitatges tenen una antiguitat mitjana de 53 anys.
Per contra, un total de 23 capitals espanyoles disposen d’un parc d’habitatges en venda amb una antiguitat mitjana situada al voltant dels trenta anys. Els habitatges més moderns es troben a Albacete, on tenen una mitjana de només 31 anys. A Lugo, l’antiguitat puja fins als 32 anys, mentre que a Almeria, Múrcia, Lleida i Guadalajara arriba als 33 anys.
Pel que fa al mercat del lloguer, Barcelona també concentra el parc d’habitatges més antic, amb una antiguitat mitjana de 72 anys. La segueixen Sant Sebastià (68 anys), Madrid (56 anys), Tarragona (53 anys) i Pamplona (52 anys).
Només Ciudad Real disposa d’habitatges de lloguer amb una antiguitat mitjana inferior als 30 anys (29 anys). Les següents ciutats més joves són Albacete (30 anys), Lugo, Sòria i Castelló (31 anys en tots tres casos), seguides d’Almeria i Guadalajara (ambdues amb una mitjana de 32 anys).
Segons Fernando Encinar, director d’estudis d’Idealista, «les dades demostren que, tot i que durant la bombolla immobiliària es van construir milions d’habitatges, el parc immobiliari espanyol no s’ha renovat prou. Viure en un edifici amb més de cinc dècades d’antiguitat no és necessàriament negatiu, però és evident que comporta més despeses en reformes, derrames comunitàries i una menor eficiència energètica.
El fet que les dues ciutats més grans d’Espanya es trobin entre les que tenen els habitatges més antics posa de manifest que el ritme de construcció d’obra nova durant les darreres dècades no ha estat comparable al de la resta del país. Hauríem de plantejar-nos seriosament la necessitat d’incrementar la construcció en ambdues ciutats durant els pròxims anys. Quan es parla dels excessos de la bombolla immobiliària, evidents a gran part d’Espanya, aquests no haurien de servir d’excusa per ignorar la necessitat urgent que tenen aquestes dues grans capitals de facilitar l’accés a l’habitatge, ja sigui mitjançant obra nova o rehabilitació de qualitat, per evitar tensions en els preus.»
Metodologia
Per a l’elaboració d’aquest informe, Mundo Inmobiliario ha analitzat tots els habitatges anunciats al portal i els ha creuat amb l’any de construcció de cadascun, segons consta a la seva referència cadastral.
